_____________no es extraño que un disparo en la cabeza, que atraviesa cráneo digamos, pueda ocasionar dudas sobre qué calibre fue utilizado¿?
No entiendo del estudio de huesos pero hubiera dicho que un trauma así en hueso.. deja marca clara y bastante inalterable.
1: .30-06Sprg. -Cartutx militar amb projectil blindat TMJ (Total Metal Jacket). Usat en fusells de precisió, de caça, i en semi-automàtics com el Garand a la IIGM. Procedència: EUA.
2: 8x53R -Cartutx militar amb bala blindada. Possiblement emprat a la IGM o la guerra civil espanyola, en fusells de forrellat tipus Màuser i similars. Procedència: Europa.
3: 7,62x51mm OTAN, ó .308W -Cartutx de plàstic i culot de llautó, amb projectil també de plàstic, per a tir reduït i de pràctiques. Usat per l’exèrcit espanyol. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).
4: 7,62x51mm OTAN, ó .308W -Projectil blindat TMJ. Emprat per l’exèrcit espanyol en els fusells Cetme i similars, així com també en les metralladores MG d’aquest calibre. Cartutx estàndart en les forces de l’OTAN. Procedència : Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).
5: 5,56x45mm ó .223Rem -Projectil blindat TMJ cònic. Emprat actualment en la majoria dels fusells d’assalt dels exèrcits de l’OTAN, així com també en algunes metralladores creades exclusivament per a disparar aquest cartutx. Procedència : Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).
6: .45ACP ó .45AUTO -Projectil blindat. Ús militar i civil. Actualment nomès és usat per forces d’èlit en missions concretes, degut a les seves dimensions i per tant desavantatges de pes i capacitat dels carregadors. Molt popular als EUA on va ser creat, així com per l’arma que va nèixer, la pistola Colt 1911. Procedència: GFL (Fiocchi).
7: .44Mag -El projectil és de plom sense cap coberta Cartutx molt popularitzar per l’arma emprada a les pel·lícules de Dirty Harry (Harry el Brut), l’Smith & Wesson mod. 29. . Sense gravats al culot de la beina. Originari dels EUA. Procedència: desconeguda.
8: .357Mag -Bala semi-blindada FMJ (Full Metal Jacket). Variant del .38Spl. Molt popular entre els tiradors esportius. Emprat per a defensa i en alguns cossos de policia en el passat. Alta potència però poc control i precisió escassa. GFL (Fiocchi).
9: .357Mag -Punta encamisada SWC (Semi Wad Cutter). Beina de níquel. Característiques iguals que l’anterior. Cartutx recarregat per a tir de precisió. Procedència: vàries.
10: .38Spl -Bala recoberta/encamisada de coure amb nucli de plom SWC. Emprada en tir esportiu per a precisió.Munició emprada en arma curta i llarga. Procedència: GFL (Fiocchi).
11: .38Spl WC (Wad Cutter) -Completament de plom amb bandes de greixatge. Punta que descansa embotida totalment dins la beina. Dissenyada per a tir de precisió en gros calibre. D’ús, per tant, plenament esportiu. Emprada tradicionalment en revòlvers però també en algunes pistoles dissenyades expressament per a poder disparar aquesta munició tan exclusiva, fins aleshores, de revòlver.
12: 9×23 ó 9llarg -Punta blindada encoberta de crom. Cartutx d’ús militar i molt emprat en la guerra civil espanyola pels dos bàndols, tant en pistoles com subfusells o carrabines; pistola Ascaso, subfusell Fontbernat, carrabina Manresa… En l’ actualitat gairebé s’ha deixat de fabricar. Procedència: Sense marcatges al cul de la beina, no identificada.
13: 9×19 ó 9mm Parabellum Golden Saber HPJ (High Performance Jacket) -Projectil d’efecte expansiu cobert de llautó amb el nucli de plom, usat per a caça en arma llarga i defensa en armes curtes, però limitat per a ús civil en aquestes últimes en la majoria de països europeus. Beina de níquel. Procedència: Remington (EUA).
14: 9×19 ó 9mm Parabellum -Bala SWC de plom amb bany electrolític especial per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Cartutx esportiu recarregat per a precisió. Procedència: vàries procedències de punta, beina, pòlvora i pistó.
15: 9×19 ó 9mm Parabellum -Punta aerodinàmica-cònica amb bany electrolític de coure, per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Emprada per a modalitats de tir en què la precisió no és un factor bàsic, com ara recorreguts, bitlles (siluetes metàl·liques)… Procedència: GFL (Fiocchi).
16: 9×19 ó 9mm Parabellum -Projectil blindat TMJ. Ús exclusiu militar per a armes curtes i subfusells. Cartutx estàndart en els exèrcits de l’OTAN. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).
17: 9×19 ó 9mm Parabellum -Cartutx de prova amb projectil fabricat per un servidor en plom pur, a petició d’un company d’armes per a realitzar proves d’estriatge en pistola d’aquest calibre, i que finalment va ser-ne muntat un exemplar per a formar part de la col·lecció. Tanmateix no seria aconsellable disparar aquest cartutx, doncs al produïr-se una Vo superior als 300m/s la bala de plom gairebé pur, provocaria estralls en l’interior del canó, deixant-lo encamisat de plom, amb la conseqüent problemàtica que això comporta.
18: 9×19 ó 9mm Parabellum -Punta aerodinàmica-cònica amb bany electrolític de Tefló, per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Emprada en diferents modalitats de tir. Procedència: GFL (Fiocchi).
19: 9×19 ó 9mm Parabellum -Projectil blindat amb encobriment de crom. Ús militar i policial. Cartutx antic amb marcatges indesxifrables, potser originari de la guerra civil espanyola.
20: 9×17 ó 9curt ó .380 ACP -Cartutx militar amb bala blindada TMJ. Creat per J. Browning el 1908. Emprat en el passat per cossos militars i policials europeus. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).
21: 7,65x17mm ó .32ACP… -Cartutx militar amb bala blindada encoberta de crom. Dissenyat per J. Browning en exclusiva per la seva pistola FN1900. Procedència: Desconeguda.
22: 7,65x17mm ó .32ACP… -Idèntica a l’anterior, però amb projectil blindat TMJ, i procedència italiana (Fiocchi).
23: .25ACP ó 6,35mm… -Projectil blindat. Cartutx emprat en defensa i per a petites pistoles semi-automàtiques, per les que va ser dissenyat. Mai ha estat en ús militar o policial per la seva escassa potència, encara que va ser molt popular a principis del s.XX per la seva enorme capacitat de portabilitat i teòrica potència de foc. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).
24: .22lr (long rifle) -Punta de plom. Molt popular. Aquest cartutx és consumit per tiradors esportius de tot el món des de la seva creració a finals del s.XIX, en què originalment era carregat amb pòlvora negra. Gràcies al seu baix cost i la seva gran varietat de puntes dins el mateix calibre, és un dels cartutxos més emprats actualment. Procedència: Remington (EUA).
25: .22lr -Idèntic que l’anterior però amb projectil encobert de llautó per electròlisi, a fi d’evitar efectes d’emplomatge en els interiors dels canons.
26: .22short (curt) -Bala de plom. Cartutx creat el s. XIX per a les armes anomenades de saló, amb les que es practicava el tir informal amb aquest calibre d’escassa potència. Actualment, amb les pòlvores sense fum, la seva potència ha augmentat considerablement, i és usat tant en armes curtes com en llargues, però això si, nomès com a tir informal i en algunes competicions socials, doncs fa anys que va deixar de ser olímpic. Procedència: Regne Unit (Eley).
27: .22short – Idèntic que l’anterior, però amb la diferència que aquest és més modern, i la bala ha rebut un tractament per electròlisi a fi d’evitar efectes d’emplomatge en els interiors dels canons. Procedència: Fiocchi.
28: 8mm blank (de salves o detonador) -Cartutx sense projectil, dissenyat per ser disparat en armes de calibre 8mm específiques per aquest cartutx. Procedència: RWS (Alemanya).
29: Cal. 12-60 (escopeta) -Cartutx de paper-cartró amb culot metàl·lic, carregat amb perdigons de caça del nº8. Recordem que en els cartutxos d’escopeta, s’empra un altre mètode per definir el calibre dels mateixos, doncs en aquest cas, 12 significa els projectils esfèrics que poden obtenir-se d’una lliura anglesa de plom per a aquest calibre, i 60, la llargada total del cartutx expressada en mil·límetres. Així doncs, a mida que augmenta el numero del calibre, disminueix el diàmetre del cartutx, i a la inversa. Procedència: Trust (Eibar).
30: Cal. 12-70 (escopeta) -Com l’anterior, és un cartutx fabricat en paper-cartró, amb la beina de llautó, però amb una llargada 10mm superior, i per tant amb una càrrega més gran de perdigons, en aquest cas del nº 6 de caça. Procedència: Orbea (Vitòria).
31: Cal. 12-70 (escopeta) -En aquest cas, l’única cosa a destacar respecte a l’anterior cartutx, és la seva càrrega: perdigons de caça del nº 5. Procedència: Beristain (Barcelona).
32: Cal. 12-60 (escopeta) -Tenim un altre cartutx semblant als anteriors, però cal fixar-se en el culot del mateix, doncs és gairebé un 50% més curt que els altres. Això pot significar que la càrrega de pòlvora pot ser inferior als altres. Càrrega de perdigons de caça del nº 8. Procedència: Beristain (Barcelona).
33: Cal. 16-60 (escopeta) -Aquest cartutx, encara que a primer cop d’ull sembli del mateix calibre que els esmentats anteriorment, no és així, doncs es tracta d’un cartutx del cal. 16, com hem dit abans, per tant, inferior en diàmetre que els del cal. 12. En aquest cas tenim un cartutx fabricat en paper-cartró amb culot curt d’alumini, i carregat amb perdigons endurits de caça del nº 7. Procedència: Orbea (Vitòria).
34: Cal. 16-70 (escopeta) -En aquest cartutx ja podem observar una diferència important respecte tots els vistos fins ara: està fabricat amb material plàstic, cosa que ens diu que és força més modern i per tant més avançat tecnològicament. El seu culot és de llautó, i té una càrrega de perdigons de caça del nº6. Procedència: Trust (Eibar).
35: Cal. 16-67 (escopeta) -Podem veure en aquest cartutx, una de les moltes variants en els calibres d’escopeta: la bala estriada per a canó llis. Encara que no es pugui apreciar en la foto, aquest cartutx porta una bala de plom massís en el seu interior, que té un cos estriat per afavorir la balística de la mateixa en els canons generalment llisos de les escopetes, i produïr un moviment giroscòpic en el mateix projectil, que ajuda així a mantenir el vol rectilini, i lògicament fa augmentar la seva precisió i abast efectiu. Tot i així, en el propi cartutx no hi ha informació de la bala, així com el seu pes, mides, etc.. Procedència: Trust (Eibar).
36: Cal. .410Mag (escopeta) -Ens trobem davant un cartutx el qual ha estat batejat amb una denominació típicament nord-americana: .410 Això ens indica que ha de ser disparat en escopetes amb recàmera Magnum, les quals estan preparades per a suportar les pressions que exerceixen els gasos d’aquest tipus de munició. Aquest ve carregat amb perdigons de caça del nº7. Procedència: Eley (Regne Unit).
37: Cal. .410Mag (escopeta) -Tal i com en l’anterior exemple, aquest cartutx també és del calibre .410 Magnum, però amb una diferència considerable: en comtes de perdigons, du una bala ‘Slug’ de caça, semblant a la del cartutx nº 35. Podem veure que el cartutx és una mica més curt que el seu company, ja que té la càrrega ajustada a la capacitat de la bala, a diferència dels pedigons. Procedència: Trust (Eibar).
38: Cal. 12mm ó .36 (escopeta) -Ens trobem davant d’un cartutx originalment europeu, doncs el seu calibre nominal s’expressa en mil·límetres, i també en mil·lèsimes de polzada. És un cartutx semblant als dos anteriors, però que pot ser disparat tant en ecopetes d’aquest calibre com en escopetes del .410 ó .410 Magnum. Això si, s’ha d’anar amb molt de compte si tenim una escopeta de 12mm o del .410 i pretenem disparar cartutxos Magnum, doncs aquests tipus d’armes no sempre estàn preparades per aquesta munició, i encara que els cartutxos sembli que hi entrin a la recàmera, ens hem d’assegurar que una vegada obert o disparat, també hi cabrà. Procedència: Desconeguda.
Gentileza: Talivà http://recarrega.net/?p=208«También son indicios para los investigadores la munición, del calibre 22, que se encontró en la vivienda de Magentí, aunque los informes de la policía científica indicaban que los disparos que presentaban los cuerpos podrían ser de 9 mm. Pero el calibre, remarcan, es difícil de precisar por el estado de los cuerpos después de 32 días en el agua y que no se encontraron balas ni vainas. Esto se atribuye a dos posibilidades: que se disparara con un revólver que no desprende la vaina, o con una pistola o un rifle y que el asesino las hubiera tirado. Como hizo en 1997 Magentí cuando recogió las vainas tras matar a la mujer y las tiró en el arroyo.»
«En el registro que la policía practicó en de Magentí, en el número 16 de la calle de la Font del Canyo, en Anglès, fueron localizadas 'divereses armas blancas, munición propia de un arma de 22 milímetros [de calibre], así como una pistola de fogueo y otra de aire comprimido'»
El juez duda del arma utilizada en el crimen de Susqueda mientras se busca la pistola
- No aparecieron ni las balas ni los casquillos. El único elemento de cotejo por parte de los investigadores ha sido el tamaño de los orificios
Se busca el arma del crimen. Es una prueba siempre importante en la resolución de un suceso, como el doble homicidio perpetrado en el pantano de Susqueda (Lerida) el 24 de agosto de 2017. En esta caso, además, no se ha podido determinar aún el tipo de arma con la que se disparó contra las dos víctimas, Marc y Paula, a pesar de que existe un informe en la investigación que afirma que “presumiblemente el arma utilizada seria una 9 mm o inferior”. Así lo recoge el auto de prisión del único acusado, Jordi Magenti. El juez Javier Burgos no sólo pone en cuestión esa afirmación de la investigación, sino que señala en una dirección totalmente distinta: el arma homicida podría ser del 22. Y es que la munición encontrada en poder del detenido es justamente de ese calibre.
El instructor recuerda que no aparecieron “ni las balas ni los casquillos. El único elemento de cotejo por parte de los investigadores ha sido el tamaño de los orificios. Sin embargo, el estado de los cuerpos y la distancia de los disparos hacen que sus conclusiones no sean definitivas, sino meramente aproximadas. De manera que, sin perjuicio del resultado que arroje un estudio definitivo, sería posible que las balas encontradas de 22mm correspondan al arma utilizada”. Lo que el juez denomina 22mm es realmente un 22lr, con un diámetro de 5'6mm.
El análisis que hace su señoría puede convertirse en una baza a favor de la defensa de Magenti, según fuentes jurídicas del caso. Los orificios en las partes blandas de los cuerpos pudieron ampliarse bajo el agua o debido a la agresión de la fauna del pantano, pero es dificil mantener la misma tesis, dicen estas fuentes, sobre la cavidad producida en el hueso del cráneo de Paula!!!. La joven recibió un tiro mortal en la cabeza. Sin embargo, asegura un experto en balística, que el impacto de una bala de 22mm contra un hueso puede causar daños muy distintos según la trayectoria del disparo. El 22 es plomo y se deforma al impactar contra una superficie solida, lo que produciría un orificio mayor al esperado.
A la espera de los nuevos informes ampliatorios y enmedio de este cruce de argumentos contradictorios, cobra especial relevancia la búsqueda del arma del crimen que ahora volverá a hacerse con ayuda de un georadar. Es también decisiva la posible localización de los teléfonos móviles de los dos jóvenes en la mochila de Paula, de encontrarse ésta en el fondo del pantano. Los terminales permitirían ubicar el lugar en el que fueron abordados por su asesino. Si no fuera* justamente el punto conocido como la Rierica, “toda la tesis acusatoria contra Magenti se derrumbaría”, reconocen incluso en la propia acusación particular. [¿no dice la defensa que el estudio de eco(1) debe quedar invalidado debido al cambio de condiciones ambientales!!? Pues eso* no va a derrumbar algo(1) que ya está derrumbado. Así que no cunda el pánico.. y a ver si la estrategia para tirar por el suelo el estudio acaba incluso beneficiando a la acusación]
La defensa del detenido, el letrado Benet Salellas, habla de “un traje hecho a la medida” de su cliente para sentarle en el banquillo sin pruebas ni indicios sólidos. Fiscalía y abogado de la acusación apoyan sin fisuras la investigación de los Mossos que, ellos mismos recuerdan, no cuenta por ahora con una prueba directa. Estamos ante “la prueba indiciaria”, recuerda el abogado de las víctimas Carlos Monguilod. Sorprende “el escepticismo” con el que propio letrado reconoce haber acudido a escuchar los argumentos de los investigadores. Cree que Magentí es el culpable, pero el tamaño de un orificio o un cambio de ubicación en los hechos puede poner en cuestión una investigación muy complicada.
_____________
En el spoiler de la primera cita hay imagen (n.25) de la bala:
«25: .22lr -Idèntic que l’anterior però amb projectil encobert de llautó per electròlisi, a fi d’evitar efectes d’emplomatge en els interiors dels canons.»
Última edición:
