Paula Mas y Marc Hernandez, jóvenes asesinados en el pantano Susqueda.

Lo del rifle del 22 si fuera cierto, cambiaría bastante a la hora de como sucedieron los disparos,distancias,número de asesinos..
Me explico;
Con una pistola de 9 mm para disparar a alguien en la sien como hicieron con Paula,tuvo que estar muy cerca de ella para hacertar (cañón a bocajarro).
En cambio con un rifle del 22 todo cambia,a cierta distancia 5/10 metros tienes precisión para apuntar a alguien en la cabeza.
Eso podría explicar si lo del cal 22 fuera cierto que a Marc le tuviera que dar 3 tiros ya que es un calibre muy pequeño.
 
Lo del rifle del 22 si fuera cierto, cambiaría bastante a la hora de como sucedieron los disparos,distancias,número de asesinos..
Me explico;
Con una pistola de 9 mm para disparar a alguien en la sien como hicieron con Paula,tuvo que estar muy cerca de ella para hacertar (cañón a bocajarro).
En cambio con un rifle del 22 todo cambia,a cierta distancia 5/10 metros tienes precisión para apuntar a alguien en la cabeza.
Eso podría explicar si lo del cal 22 fuera cierto que a Marc le tuviera que dar 3 tiros ya que es un calibre muy pequeño.
Un rifle ni una pistola calibre 22 NO OYES LOS DISPAROS, en el Pantano.
Esto puede comprobarlo cualquiera.-
No era un arma cal 22, si es que esos disparos se oyeron.-
 
Un rifle ni una pistola calibre 22 NO OYES LOS DISPAROS, en el Pantano.
Esto puede comprobarlo cualquiera.-
No era un arma cal 22, si es que esos disparos se oyeron.-
Si tienes razón Franfei pero piensa en el silencio absoluto del pantano,tanbien si fuera una 9 mm el sonido lo hubiera escuchado hasta la simona y Tomeu “el bueno” desde la presa no los escucho.
Nose,Nose...
 
no es extraño que un disparo en la cabeza, que atraviesa cráneo digamos, pueda ocasionar dudas sobre qué calibre fue utilizado¿?
No entiendo del estudio de huesos pero hubiera dicho que un trauma así en hueso.. deja marca clara y bastante inalterable.
61EFBDFD-B7D3-4F0F-A0E6-08FC7D9C3F27.jpeg

1: .30-06Sprg. -Cartutx militar amb projectil blindat TMJ (Total Metal Jacket). Usat en fusells de precisió, de caça, i en semi-automàtics com el Garand a la IIGM. Procedència: EUA.

2: 8x53R -Cartutx militar amb bala blindada. Possiblement emprat a la IGM o la guerra civil espanyola, en fusells de forrellat tipus Màuser i similars. Procedència: Europa.

3: 7,62x51mm OTAN, ó .308W -Cartutx de plàstic i culot de llautó, amb projectil també de plàstic, per a tir reduït i de pràctiques. Usat per l’exèrcit espanyol. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

4: 7,62x51mm OTAN, ó .308W -Projectil blindat TMJ. Emprat per l’exèrcit espanyol en els fusells Cetme i similars, així com també en les metralladores MG d’aquest calibre. Cartutx estàndart en les forces de l’OTAN. Procedència : Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

5: 5,56x45mm ó .223Rem -Projectil blindat TMJ cònic. Emprat actualment en la majoria dels fusells d’assalt dels exèrcits de l’OTAN, així com també en algunes metralladores creades exclusivament per a disparar aquest cartutx. Procedència : Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

6: .45ACP ó .45AUTO -Projectil blindat. Ús militar i civil. Actualment nomès és usat per forces d’èlit en missions concretes, degut a les seves dimensions i per tant desavantatges de pes i capacitat dels carregadors. Molt popular als EUA on va ser creat, així com per l’arma que va nèixer, la pistola Colt 1911. Procedència: GFL (Fiocchi).

7: .44Mag -El projectil és de plom sense cap coberta Cartutx molt popularitzar per l’arma emprada a les pel·lícules de Dirty Harry (Harry el Brut), l’Smith & Wesson mod. 29. . Sense gravats al culot de la beina. Originari dels EUA. Procedència: desconeguda.

8: .357Mag -Bala semi-blindada FMJ (Full Metal Jacket). Variant del .38Spl. Molt popular entre els tiradors esportius. Emprat per a defensa i en alguns cossos de policia en el passat. Alta potència però poc control i precisió escassa. GFL (Fiocchi).

9: .357Mag -Punta encamisada SWC (Semi Wad Cutter). Beina de níquel. Característiques iguals que l’anterior. Cartutx recarregat per a tir de precisió. Procedència: vàries.

10: .38Spl -Bala recoberta/encamisada de coure amb nucli de plom SWC. Emprada en tir esportiu per a precisió.Munició emprada en arma curta i llarga. Procedència: GFL (Fiocchi).

11: .38Spl WC (Wad Cutter) -Completament de plom amb bandes de greixatge. Punta que descansa embotida totalment dins la beina. Dissenyada per a tir de precisió en gros calibre. D’ús, per tant, plenament esportiu. Emprada tradicionalment en revòlvers però també en algunes pistoles dissenyades expressament per a poder disparar aquesta munició tan exclusiva, fins aleshores, de revòlver.

12: 9×23 ó 9llarg -Punta blindada encoberta de crom. Cartutx d’ús militar i molt emprat en la guerra civil espanyola pels dos bàndols, tant en pistoles com subfusells o carrabines; pistola Ascaso, subfusell Fontbernat, carrabina Manresa… En l’ actualitat gairebé s’ha deixat de fabricar. Procedència: Sense marcatges al cul de la beina, no identificada.

13: 9×19 ó 9mm Parabellum Golden Saber HPJ (High Performance Jacket) -Projectil d’efecte expansiu cobert de llautó amb el nucli de plom, usat per a caça en arma llarga i defensa en armes curtes, però limitat per a ús civil en aquestes últimes en la majoria de països europeus. Beina de níquel. Procedència: Remington (EUA).

14: 9×19 ó 9mm Parabellum -Bala SWC de plom amb bany electrolític especial per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Cartutx esportiu recarregat per a precisió. Procedència: vàries procedències de punta, beina, pòlvora i pistó.

15: 9×19 ó 9mm Parabellum -Punta aerodinàmica-cònica amb bany electrolític de coure, per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Emprada per a modalitats de tir en què la precisió no és un factor bàsic, com ara recorreguts, bitlles (siluetes metàl·liques)… Procedència: GFL (Fiocchi).

16: 9×19 ó 9mm Parabellum -Projectil blindat TMJ. Ús exclusiu militar per a armes curtes i subfusells. Cartutx estàndart en els exèrcits de l’OTAN. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

17: 9×19 ó 9mm Parabellum -Cartutx de prova amb projectil fabricat per un servidor en plom pur, a petició d’un company d’armes per a realitzar proves d’estriatge en pistola d’aquest calibre, i que finalment va ser-ne muntat un exemplar per a formar part de la col·lecció. Tanmateix no seria aconsellable disparar aquest cartutx, doncs al produïr-se una Vo superior als 300m/s la bala de plom gairebé pur, provocaria estralls en l’interior del canó, deixant-lo encamisat de plom, amb la conseqüent problemàtica que això comporta.

18: 9×19 ó 9mm Parabellum -Punta aerodinàmica-cònica amb bany electrolític de Tefló, per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Emprada en diferents modalitats de tir. Procedència: GFL (Fiocchi).

19: 9×19 ó 9mm Parabellum -Projectil blindat amb encobriment de crom. Ús militar i policial. Cartutx antic amb marcatges indesxifrables, potser originari de la guerra civil espanyola.

20: 9×17 ó 9curt ó .380 ACP -Cartutx militar amb bala blindada TMJ. Creat per J. Browning el 1908. Emprat en el passat per cossos militars i policials europeus. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

21: 7,65x17mm ó .32ACP… -Cartutx militar amb bala blindada encoberta de crom. Dissenyat per J. Browning en exclusiva per la seva pistola FN1900. Procedència: Desconeguda.

22: 7,65x17mm ó .32ACP… -Idèntica a l’anterior, però amb projectil blindat TMJ, i procedència italiana (Fiocchi).

23: .25ACP ó 6,35mm… -Projectil blindat. Cartutx emprat en defensa i per a petites pistoles semi-automàtiques, per les que va ser dissenyat. Mai ha estat en ús militar o policial per la seva escassa potència, encara que va ser molt popular a principis del s.XX per la seva enorme capacitat de portabilitat i teòrica potència de foc. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

24: .22lr (long rifle) -Punta de plom. Molt popular. Aquest cartutx és consumit per tiradors esportius de tot el món des de la seva creració a finals del s.XIX, en què originalment era carregat amb pòlvora negra. Gràcies al seu baix cost i la seva gran varietat de puntes dins el mateix calibre, és un dels cartutxos més emprats actualment. Procedència: Remington (EUA).

25: .22lr -Idèntic que l’anterior però amb projectil encobert de llautó per electròlisi, a fi d’evitar efectes d’emplomatge en els interiors dels canons.

26: .22short (curt) -Bala de plom. Cartutx creat el s. XIX per a les armes anomenades de saló, amb les que es practicava el tir informal amb aquest calibre d’escassa potència. Actualment, amb les pòlvores sense fum, la seva potència ha augmentat considerablement, i és usat tant en armes curtes com en llargues, però això si, nomès com a tir informal i en algunes competicions socials, doncs fa anys que va deixar de ser olímpic. Procedència: Regne Unit (Eley).

27: .22short – Idèntic que l’anterior, però amb la diferència que aquest és més modern, i la bala ha rebut un tractament per electròlisi a fi d’evitar efectes d’emplomatge en els interiors dels canons. Procedència: Fiocchi.

28: 8mm blank (de salves o detonador) -Cartutx sense projectil, dissenyat per ser disparat en armes de calibre 8mm específiques per aquest cartutx. Procedència: RWS (Alemanya).

29: Cal. 12-60 (escopeta) -Cartutx de paper-cartró amb culot metàl·lic, carregat amb perdigons de caça del nº8. Recordem que en els cartutxos d’escopeta, s’empra un altre mètode per definir el calibre dels mateixos, doncs en aquest cas, 12 significa els projectils esfèrics que poden obtenir-se d’una lliura anglesa de plom per a aquest calibre, i 60, la llargada total del cartutx expressada en mil·límetres. Així doncs, a mida que augmenta el numero del calibre, disminueix el diàmetre del cartutx, i a la inversa. Procedència: Trust (Eibar).

30: Cal. 12-70 (escopeta) -Com l’anterior, és un cartutx fabricat en paper-cartró, amb la beina de llautó, però amb una llargada 10mm superior, i per tant amb una càrrega més gran de perdigons, en aquest cas del nº 6 de caça. Procedència: Orbea (Vitòria).

31: Cal. 12-70 (escopeta) -En aquest cas, l’única cosa a destacar respecte a l’anterior cartutx, és la seva càrrega: perdigons de caça del nº 5. Procedència: Beristain (Barcelona).

32: Cal. 12-60 (escopeta) -Tenim un altre cartutx semblant als anteriors, però cal fixar-se en el culot del mateix, doncs és gairebé un 50% més curt que els altres. Això pot significar que la càrrega de pòlvora pot ser inferior als altres. Càrrega de perdigons de caça del nº 8. Procedència: Beristain (Barcelona).

33: Cal. 16-60 (escopeta) -Aquest cartutx, encara que a primer cop d’ull sembli del mateix calibre que els esmentats anteriorment, no és així, doncs es tracta d’un cartutx del cal. 16, com hem dit abans, per tant, inferior en diàmetre que els del cal. 12. En aquest cas tenim un cartutx fabricat en paper-cartró amb culot curt d’alumini, i carregat amb perdigons endurits de caça del nº 7. Procedència: Orbea (Vitòria).

34: Cal. 16-70 (escopeta) -En aquest cartutx ja podem observar una diferència important respecte tots els vistos fins ara: està fabricat amb material plàstic, cosa que ens diu que és força més modern i per tant més avançat tecnològicament. El seu culot és de llautó, i té una càrrega de perdigons de caça del nº6. Procedència: Trust (Eibar).

35: Cal. 16-67 (escopeta) -Podem veure en aquest cartutx, una de les moltes variants en els calibres d’escopeta: la bala estriada per a canó llis. Encara que no es pugui apreciar en la foto, aquest cartutx porta una bala de plom massís en el seu interior, que té un cos estriat per afavorir la balística de la mateixa en els canons generalment llisos de les escopetes, i produïr un moviment giroscòpic en el mateix projectil, que ajuda així a mantenir el vol rectilini, i lògicament fa augmentar la seva precisió i abast efectiu. Tot i així, en el propi cartutx no hi ha informació de la bala, així com el seu pes, mides, etc.. Procedència: Trust (Eibar).

36: Cal. .410Mag (escopeta) -Ens trobem davant un cartutx el qual ha estat batejat amb una denominació típicament nord-americana: .410 Això ens indica que ha de ser disparat en escopetes amb recàmera Magnum, les quals estan preparades per a suportar les pressions que exerceixen els gasos d’aquest tipus de munició. Aquest ve carregat amb perdigons de caça del nº7. Procedència: Eley (Regne Unit).

37: Cal. .410Mag (escopeta) -Tal i com en l’anterior exemple, aquest cartutx també és del calibre .410 Magnum, però amb una diferència considerable: en comtes de perdigons, du una bala ‘Slug’ de caça, semblant a la del cartutx nº 35. Podem veure que el cartutx és una mica més curt que el seu company, ja que té la càrrega ajustada a la capacitat de la bala, a diferència dels pedigons. Procedència: Trust (Eibar).

38: Cal. 12mm ó .36 (escopeta) -Ens trobem davant d’un cartutx originalment europeu, doncs el seu calibre nominal s’expressa en mil·límetres, i també en mil·lèsimes de polzada. És un cartutx semblant als dos anteriors, però que pot ser disparat tant en ecopetes d’aquest calibre com en escopetes del .410 ó .410 Magnum. Això si, s’ha d’anar amb molt de compte si tenim una escopeta de 12mm o del .410 i pretenem disparar cartutxos Magnum, doncs aquests tipus d’armes no sempre estàn preparades per aquesta munició, i encara que els cartutxos sembli que hi entrin a la recàmera, ens hem d’assegurar que una vegada obert o disparat, també hi cabrà. Procedència: Desconeguda.
Gentileza: Talivà http://recarrega.net/?p=208
«También son indicios para los investigadores la munición, del calibre 22, que se encontró en la vivienda de Magentí, aunque los informes de la policía científica indicaban que los disparos que presentaban los cuerpos podrían ser de 9 mm. Pero el calibre, remarcan, es difícil de precisar por el estado de los cuerpos después de 32 días en el agua y que no se encontraron balas ni vainas. Esto se atribuye a dos posibilidades: que se disparara con un revólver que no desprende la vaina, o con una pistola o un rifle y que el asesino las hubiera tirado. Como hizo en 1997 Magentí cuando recogió las vainas tras matar a la mujer y las tiró en el arroyo.»
«En el registro que la policía practicó en de Magentí, en el número 16 de la calle de la Font del Canyo, en Anglès, fueron localizadas 'divereses armas blancas, munición propia de un arma de 22 milímetros [de calibre], así como una pistola de fogueo y otra de aire comprimido'»
 
Última edición:
Eso fue una recolecta de impresiones de los vecinos del pueblo, justo después de la detención de Magentí, en febrero..

Estupefacción, tristeza e indignación en Anglès
Roser Albertí | Anglès | 28/02/2018 | 15:02

Extraño, poco sociable, posesivo, obcecado y maniático. Así describieron ayer los vecinos de Anglès
a Jordi Magentí Gamell, el presunto asesino de la joven pareja del Maresme. Un hombre conocido y marcado en este pueblo selvatano de menos de 5.500 habitantes por haber asesinado a su esposa y la madre de sus dos hijos en 1997.

La noticia de su detención a primera hora de la mañana cayó como un jarro de agua fría entre los vecinos de esta localidad que la recibieron primero con estupefacción y tristeza y más tarde ya medida que se iban conociendo nuevos detalles, con indignación.

Todos coincidían en destacar sin embargo, que no creían que Magentí fuera capaz de cometer un crimen de estas características. Y es que ayer, la vinculación de Jordi Magentí con el crimen de Susqueda se convirtió en el principal tema de conversación en un pueblo habitualmente tranquilo, donde se conoce todo el mundo, y poco acostumbrado a hechos de esta magnitud.

A pesar de la aparente calma que se percibía en las calles, en los bares, en las panaderías, o en los portales de las casas todo el mundo hablaba de la detención y del carácter del presunto asesino de Paula Mas y Marc Hernández, de 21 y 23 años respectivamente.

En el carrer Nou, donde actualmente vivía Jordi Magentí con su tío (..) y donde reside gente de Anglès de toda la vida, algunos vecinos explicaban ayer cómo supieron de la mañana que algo «no iba bien». «A las siete de la mañana he visto mucha gente ante el garaje del tío que creo que eran de la policía secreta ya él -Magentí- como cerraba la puerta de la casa y marchaba tranquilamente con ellos», relató un vecino que prefiere permanecer en el anonimato. Este anglesenc precisó también que el arrestado es una persona «muy extraña» y que no se esperaban «de ninguna manera que fuera capaz de llegar hasta este punto».

«En el pueblo todo el mundo sabe que hace años mató a su mujer y decían que estaba enfermo pero que haya llegado a hacer algo así me deja muy sorprendido. Nadie se lo esperaba », añadió. A su lado, un señor mayor que vive a pocos metros de su casa del tío y que conoce el presunto asesino desde que era pequeño, se emociona explicando que no lo creía capaz de algo así.

Una impresión que compartían la mayoría de vecinos de la zona, que miraban con recelo los numerosos medios de comunicación que, esparcidos por las calles del pueblo, intentaban conocer nuevos detalles del detenido. Uno de los más sorprendidos fue (..), quien recordó que la semana pasada coincidió con Magentí en el bar.

«Como otras veces entró, pidió un cortado y se sentó en la barra a leer el periódico», relató este vecino de La Cellera quien explica que «se le veía amargado». «Es un poco extraño. A veces en el bar, si había una conversación, se ponía con tono agresivo y siempre estaba como exaltado, pero nunca vi que tuviera problemas con nadie», añadió (..) quien concluyó que, en definitiva, Magentí «parecía lo que es».

En el otro lado de la calle, delante del CAP, una vecina aseguraba que aún le temblaban las piernas de la impresión que tuvo al recibir la noticia. «Me ha llamado mi hija, y cuando me lo dijo no me lo creía», compartió (..), que vive muy cerca de donde residía actualmente el detenido. «No sé por qué lo soltaron tras matar a su mujer», aseguró, visiblemente afectada. Sobre la persona de Magentí, (..) concretó que es un hombre muy poco sociable que
«no dice ni hola ni adiós», que iba a la suya y que a menudo estaba sentado en un banco fumando un caliqueño.

«Es un pieza. Quién había de pensar que este mataría estas pobres criaturas? No tiene perdón de Dios», subrayó esta anglesenca. Tras él, (..) aseguró que el presunto asesino es «muy posesivo». «Cuando me lo han dicho esta mañana me he quedado de piedra, porque no hay derecho. No me lo esperaba esto», dijo esta vecina de Anglès, que rememoró que cuando Magentí mató a su mujer, mucha gente pensó que había sido «un ataque de celos». «Pero matar dos criaturas es muy diferente» recalcó añadiendo que el arrestado tiene «un carácter extraño, no se relaciona con la gente, es muy seco y antipático y no tiene amistades».

Sobre el hijo de éste, detenido ayer en Salt, esta anglesenca dijo que es «un travieso y que el mantenía su abuela».

Conocido como «El asesino»
Dos de las personas que mejor lo conocen es el ex presidente de la Asociación de pesca de Anglès, (..) y su padre, que regentan un negocio local dedicado, entre otros, a esta actividad. Ambos explicaron que antes de matar a su mujer, Magentí trabajaba en 1 empresa, era pescador y cazador y formaba parte de la asociación. «A mí me decía que era como un segundo padre * para él», recordó (..). En la tienda, un cliente comentó que en el pueblo conocen Magentí como «el asesino», «el pistolero» o «en Cuixa», nombre con el que se conoce la familia magenta al pueblo.

Y aún otro cliente fue más allá. «
Ir a Susqueda iba, sin embargo, no hemos dicho que fuera a pescar».

Repudiado al pueblo
Según relató (..), después de salir de la prisión, el presunto asesino, intentó volver a la asociación «como si todo fuera como antes del crimen» pero la gente le «repudiar». «Intentaba hablar, pero la gente lo dejaba de lado, se giraba y se iba», añadió (..), quien describió el arrestado como «obcecado y maniático».

Por su parte, el padre de (..) decía que es «un poco loco». «Entre matrimonios nunca se sabe qué pasa, pero esto es hecho a sangre fría», lamentó.

Sobre sus aficiones, aseguró que le gustaba pescar,
sobre todo carpas, y cazar patos.

Y desde el Ayuntamiento, sorpresa absoluta.
«El veía cada día como llevaba leña a su tío y le ayudaba, pero nada hacía pensar nada de eso», valoró la alcaldesa, Àstrid Desset, quién reconoció que el pueblo se le conoce por ser un hombre muy encerrado en sí mismo.

http://www.diaridegirona.cat/selva/2018/02/27/estupefaccio-tristesa-indignacio-angles/898278.html
___________

* @Nami .. sabes si perdió a su padre de muy joven.. ¿?
 
Última edición:
"En el pueblo todo el mundo sabe que hace años mató a su mujer y decían que estaba enfermo pero que haya llegado a hacer algo así me deja muy sorprendido. Nadie se lo esperaba », añadió. A su lado, un señor mayor que vive a pocos metros de su casa del tío y que conoce el presunto asesino desde que era pequeño, se emociona explicando que no lo creía capaz de algo así. "

No me lo esperaba esto», dijo esta vecina de Anglès, que rememoró que cuando Magentí mató a su mujer, mucha gente pensó que había sido «un ataque de celos». «Pero matar dos criaturas es muy diferente» recalcó añadiendo que el arrestado tiene «un carácter extraño, no se relaciona con la gente, es muy seco y antipático y no tiene amistades».

Me asusta como en la notícia la gente entienda matar por un ataque de celos...
 

Temas Similares

2
Respuestas
17
Visitas
1K
Back