Follow along with the video below to see how to install our site as a web app on your home screen.
Se debe tener en cuenta: This feature may not be available in some browsers.
Esa Fundación la han montado un grupo de empresarios que son quienes la financian, además de que cualquiera puede colaborar con donativos, etc. En teoría sus fines están relacionados con ayudas a los jóvenes y tal. El alcalde estará porque estarán todos esos empresarios y le conviene estar a bien con ellos y le gusta mucho ese rollito de relacionarse con la burguesía, además de que es un acto presidido por los príncipes y, naturalmente, Trias tiene que estar, porque él no es de SI nni de ningún partido independentista, así que no esperéis ninguna "salida de tono".
A mi personalmente me encantaría que Catalunya (no Catalugna como escribe algun/a forero/a no sé muy bien porqué) demostrara su rechazo a la monarquía de forma oficial, pero de momento no va a ser así.
He encontrado estos artículos, en la prensa catalana internauta, los incluyo porque os hagáis una idea de la opinión que tienen por aquellos lares de la presentacion en Barcelona de la Fundación Príncipe de Girona después de 3 años de su inauguración en Girona........................
La fundació i el príncep
- Xevi Xirgo
Gairebé tres anys després que es constituís, i després que ja han organitzat moltes activitats a Girona, aquest vespre es presenta oficialment a Barcelona la Fundació Príncep de Girona. No deixa de ser curiós que la fundació hagi trigat pràcticament tres anys a recórrer els pocs més de cent quilòmetres que separen Girona de Barcelona. I no deixa de ser curiós, és clar, que es presenti oficialment aquests dies que la Casa Reial va tan necessitada d'afecte. Publico aquesta crònica abans que es faci l'acte de presentació, però ja els puc avançar que l'altíssim príncep Felip i la primíssima Letícia avui rebran això que se'n diu l'escalf de la societat catalana. No em dedico a comptar-ho, però posaria la mà al foc que els darrers anys el príncep ha anat incrementant la seva agenda pública a mesura que l'ha anat reduint la resta de la família reial (tot i no tan abruptament, és clar, com ho farà ara Iñaki Urdangarín). Quina casualitat que uns quants empresaris catalans decidissin fa tres anys, i de motu proprio, crear la Fundació Príncep de Girona! Diuen els seus estatuts que serveix per promoure projectes de caràcter social, per formar la joventut per facilitar-li l'accés al mercat laboral i per promoure projectes d'investigació, innovació i desenvolupament tecnològic. I jo em pregunto, i qui carai hi pot estar en contra, d'objectius tan lloables? Aquest vespre, doncs, toca aplaudir el que n'anomenen “el primer gran acte de la fundació a Barcelona”. Amb aquests objectius, Barcelona haurà d'aplaudir avui el príncep, que, quina casualitat també, un dia serà rei. Que en són, de bons, aquests de la casa reial!
El Govern fa costat a la Corona en el seu pitjor moment
Mas assistirà a la presentació a Barcelona de la Fundació Príncep de Girona
El president del Govern, Artur Mas, assistirà a la presentació a Barcelona de la Fundació Príncep de Girona, just quan la Corona es troba en el seu pitjor moment arran del cas Urdangarin. El cap de l'executiu català serà aquest dimecres a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en un esdeveniment presidit pels prínceps d'Astúries i de Girona, amb cinc membres més del seu Govern i la presidenta del Parlament.
L'acte té lloc durant els pitjors moments de la corona arran del cas Urdangarin. La fundació es va posar en marxa a iniciativa d'empresaris i personalitats per arrelar la institució a Catalunya. L’acte, que conduirà Salvador Maneu, director tècnic de la Fundació Príncep de Girona, s’obrirà amb les intervencions de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president de la Fundació Príncep de Girona, Antoni Esteve.
A continuació es projectarà un audiovisual sobre la Fundació i hi haurà una conferència a càrrec de Rolf Tarrach, membre del Consell Assessor de la Fundació i rector de la Universitat de Luxemburg. Seguidament, intervindran el ministre d’Educació, Àngel Gabilondo, el president Mas, i el príncep Felip.
A la presentació també assistiran la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell; el conseller d’Interior, Felip Puig; la consellera de Justícia, Pilar Fernández; l’expresident de la Generalitat José Montilla, i el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, entre d’altres.
Urdangarin i Letícia
- Manuel Cuyàs
Quina colla. L'Urdangarin valent-se de la seva familiaritat amb al rei per imposar martingales que afecten el prestigi del cap d'un estat que es vol presentar seriós en l'Europa on tot trontolla, i un aplec de presidents de comunitats autònomes i alcaldes deixant-se impressionar per la proximitat d'una figura règia pensant-se que els farà immunes. Pel mig, el director del diari El Mundo, que mai no saps què i qui persegueix i per què, i tota l'extrema dreta fregant-se les mans. Això, senyors, és La escopeta nacional, és Los intereses creados de don Jacinto Benavente, que va ser premi Nobel, és la culminació de la literatura picaresca espanyola, només que amb blackberry i residències i paradisos fiscals en llocs que llavors no s'havien descobert.
I esperin-se. El maig del 2004 vaig ser a Madrid per cobrir la informació del casament de Felip i Letícia, i se'm va ocórrer anar a dinar a Casa Ciriaco, una fonda castissa situada en els baixos de l'edifici de la Calle Mayor des del qual Mateu Morral havia tirat una bomba contra els besavis del nuvi, el dia precisament de la seva boda. Ara no ho sé, però en aquell moment hi havia en els mentideros de Madrid una acusada animadversió cap a la Leticia, néta d'un taxista d'Oviedo i locutora de verb indomable. Quan sortia de la fonda vaig preguntar l'opinió sobre la nova princesa a un dels cambrers de la casa. L'home, que semblava que fos cambrer des de feia cent anys i que en aquest temps només s'hagués tret el davantal per dur-lo a rentar, em va parlar com ho fan les gitanes que llegeixen les ratlles de les mans: “¿Esa? Esa va a conseguir lo que Mateo Morral no pudo des del tercer piso de esta casa.”
Des que és casada, la Leticia no parla, està com un fideu, té la cara canviada i no sembla ella. O ens n'han posada una altra en lloc seu o ha estat objecte d'un buidatge per dins fins no deixar rastre de la seva personalitat anterior. No riguin, no. Des de l'època de la tragèdia grega o del mag Merlí' que papallonejava entre Lancelot i Ginebra, els reis, supersticiosos de mena, han fet l'impossible perquè els designis funestos no es complissin. Generalment, amb resultats decebedors.
Gendríssim
Josep Murgades
Temps era temps –algú se'n recorda?– hi havia hagut a l'actual Reino, llavors amb ínfules d'Imperio, el cunyadíssim. Pel fet d'estar casat, el tal personatge, ni més ni menys que amb la germana de la dona del Generalísimo. Cosa que li permetia, entre moltes altres, ser la veu més declaradament filonazi del govern. I un dels promotors, en conseqüència, de l'anomenada División Azul, que, de bracet amb la Wehrmacht, de tants mals havia d'alliberar l'Occident.
Han passat els anys. Tot ha canviat, en principi. Per tal que puguin reproduir-se, adequades als dies d'avui, semblants estructures de poder familiar (aquí, certament, és Lévi-Strauss qui li guanya la partida a Marx).
I vet aquí, doncs, com, a manca de fill, el Caudillo es perpetua, a cop de dit (ja que no d'un altre membre), en el darrer plançó avui en exercici de la majestàtica nissaga dels Borbons. Ad majorem Dei gloriam, cal suposar també.
Però això: com que res ja no és el que era (mais òu sont les privilèges d'antan?), cal fer per renovar l'empostissat rebut en herència ancestral. No fos cas que algú els fes públic i biliós retret d'encastellar-se en valors démodés.
És llavors que la sang blava decideix de rebaixar-se (i de barrejar-se!) fins al mateix nivell que la sang roja. Amb els resultats de què aquests dies tota la premsa va plena. Li bastava, al noi, sembla, adduir nom i parentiu perquè li ploguessin ofertes de tria i remena en cistelles prou més lucratives que en una simplement de cireres. Fins que la cosa comença a rajar tèrbola i peta. Amb tot un sogre fent cara com la d'aquell gitano que, enxampat per la llei amb un garrí a les mans després d'haver-lo xoriçat, cridava allò tan castís de: “¡Uy, bicho, quita, quita!”.
En fi... que el sainet, de conseqüències ara per ara imprevisibles, està assegurat. Per a major gaudi i solaç, si més no, d'irremissibles plebeus.[/QUOTE]
Buenisimos todos.
Buenisismos los tres.
Muchas gracias por traerlos.
Me gustan los tres, pero el remarcado un poquito más.
I esperin-se. El maig del 2004 vaig ser a Madrid per cobrir la informació del casament de Felip i Letícia, i se'm va ocórrer anar a dinar a Casa Ciriaco, una fonda castissa situada en els baixos de l'edifici de la Calle Mayor des del qual Mateu Morral havia tirat una bomba contra els besavis del nuvi, el dia precisament de la seva boda. Ara no ho sé, però en aquell moment hi havia en els mentideros de Madrid una acusada animadversió cap a la Leticia, néta d'un taxista d'Oviedo i locutora de verb indomable. Quan sortia de la fonda vaig preguntar l'opinió sobre la nova princesa a un dels cambrers de la casa. L'home, que semblava que fos cambrer des de feia cent anys i que en aquest temps només s'hagués tret el davantal per dur-lo a rentar, em va parlar com ho fan les gitanes que llegeixen les ratlles de les mans: “¿Esa? Esa va a conseguir lo que Mateo Morral no pudo des del tercer piso de esta casa.”
Muy buenooooo. ¡¡Otro periodista que habla de la verdad!!. Ya lo vi en el inicio, si había un periodista que contaba algo relacionado con la realidad, era catalán. "".../..en aquellos momentos habia en los mentideros de Madrid una acusada animadversión hacía Leticia, nieta de un taxista y de la locutra de verbo indomable.../.."" ¿¿¿¿cuando un periodista de la Villa y Corte, ha sido así de sincero????. ¡Y la respuesta del camarero, -genial basicamente-, magnifico relato!.
Creo que ya está todo traducido...
Se han reído de todo los barceloneses a mandíbula batiente sin mayor oposición ni comentario, eso lo tendreis que asumir.
Lo que quiero es que Xavier Trias la cese ya que es un cargo electo a dedo.Hay que ser consecuentes con los principios de uno y no bajarse los pantalones ante el Borbo, que asi nos va.Estamos hablando de una fundacion no de un organismo publico,las autoridades sino quieren no tienen porque hacer acto de presencia,a ver si son consecuentes o se les hace el culo agua....
Esa Fundación la han montado un grupo de empresarios que son quienes la financian, además de que cualquiera puede colaborar con donativos, etc. En teoría sus fines están relacionados con ayudas a los jóvenes y tal. El alcalde estará porque estarán todos esos empresarios y le conviene estar a bien con ellos y le gusta mucho ese rollito de relacionarse con la burguesía, además de que es un acto presidido por los príncipes y, naturalmente, Trias tiene que estar, porque él no es de SI nni de ningún partido independentista, así que no esperéis ninguna "salida de tono".
A mi personalmente me encantaría que Catalunya (no Catalugna como escribe algun/a forero/a no sé muy bien porqué) demostrara su rechazo a la monarquía de forma oficial, pero de momento no va a ser así.
Esa fundación (http://es.fundacioprincepdegirona.org/) es tan transparente como la propia Casa. Sus únicas actividades consisten en hacer presentaciones de sí misma por distintos lugares de España (aunque sin anunciarse previamente, véase agenda en la Web) y celebrar reuniones de su patronato y junta directiva. Luego un dia de verano dan los premios Inspira para lucimiento del Preparao, unos premios que no sé sabe qué dotación tienen ni qué hay que hacer para optar a ellos (léase concedidos a dedo). También tienen una actividad para donar sillas de ruedas en Iberoamérica que está anunciada en la web exactamente con la misma redacción desde hace dos años.
Leti-Esque, por lo que sé es totalmente correcto poner Cataluña, Gerona, Lérida, etc. cuando se escribe en castellano, lo que pasa es que por algún motivo se ha puesto de moda usar en la prensa los nombres superoficiales-jurídicos en catalán, pero en castellano esos nombres solo son obligatorios para documentos oficiales, sobre todo legislación: corríjanme si me equivoco.
