No estamos muy lejos, pues.
EL FUTBOL, ÉS A DIR, TOT
Temps era temps, el futbol era un esport que jugaven onze contra onze per a gaudi de la naixent classe obrera anglesa. Després, la pràctica es va estendre pel Vell Continent i, en terres mediterrànies, va prendre un aire inequívocament interclassista. Fins que van arribar els diaris esportius, els experts i els analistes, i, el que és pitjor, la televisió.
Ara el futbol és la vida. Complex, heterogeni i divers com l’existència mateixa, el futbol ha generat un munt de professionals que viuen del comentari de les jugades, de l’anàlisi de les lesions i, si cal, de l’estudi aprofundit de qualsevol fenomen sociològic. En girar els fulls d’un diari esportiu, en escoltar el darrer programa radiofònic de la matinada o en observar els crèdits de cloenda d’un espai televisiu dedicat a fer anar la moviola, l’espectador descobreix ni més ni menys que ciència: pous de saviesa en estat pur.
Aquells senyors que tot ho saben ens parlen d’anatomia i de medicina: ves per on, reconeixem un munt de replecs ignorats del sistema muscular, descobrim els riscos d’estirar massa la cuixa, i podem apreciar, un a un, cada element de la nostra estructura òssia. Però el futbol és també literatura: ¡com es pot negar la bellesa d’expressions com ara llepar el pal, escapolir-se de l’escomesa o, encara, d’aquella immensa troballa de la victòria agònica? Els comentaristes esportius estiren els camps semàntics i les possibilitats sinonímiques fins a extrems certament genials. ¿Us heu adonat que, per a no parlar de pilotes, empren tota mena de termes com ara: la bimba, l’esfèrica, la bola, el baló i tot un llarg etcètera?
Darrerament, els experts en futbol han hagut d’aprendre un ampli ventall disciplinari. L’estat de la gespa ha generat una nova i interessantíssma especialitat: la botànica esportiva. El càlcul exhaustiu de les dobles i triples comptabilitats de clubs i esportistes ha desenvolupat noves modalitats d’enginyeria financera. L’anàlisi dels plets duts a terme pels uns i pels altres ha permés d’actualitzar el dret en les seues múltiples especialitats (laboral, civil, penal, mercantil, fiscal, etc.). La crítica d’art hi ha afegit un llenguatge propi i un mètode d’anàlisi àmpliament contrastat. Fins i tot, ciències més asèptiques, com la climatologia, s’han efegit a la roda.
Hui un expert en futbol s’ha d’haver doctorat si més no en tres o quatre carreres i ha de conéixer un devessall d’idiomes -inclòs el llenguatge dels signes i la parla dels indis sioux dels doblatges de cinema dels anys cinquanta, que són els dos sistemes de comunicació que dominen alguns entrenadors de futbol. Decididament, la sociologia i l’antropologia en què volíem encerclar el futbol en temps de dictadura ara no són més que un joc d’infants. El futbol ha optat ja pel take off tecnocràtic: ara no hi ha cap veritat que no puga ser corroborada per l’estadística, el processament informàtic o l’erudició. I, mentrestant, al terreny de joc continuen barallant-se onze contra onze.
Agustí ALCOBERRO